LES ESGLÉSIES DEL RIU
El camí de l’aigua eterna
Hi ha accidents geogràfics que s’han volgut veure com a elements de frontera, però potser als nostres ulls no ho són. Tot al contrari! Rius que s’han convertit en camins d’unió. Bona mostra d’això és la centralitat que juga, i jugà, la ciutat de Tortosa al llarg del segles i, encara ara, desenvolupa, com a mostra d’aquest esplendorós passat, la mitra ebrenca per les terres més enllà del riu Sénia.
Terres
de l'Ebre
Terres de l’Ebre - Les esglésies del riu
- Catedral de Santa Maria de Tortosa
- Basílica Arxiprestal de Santa Maria de Morella
- Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda
- Església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Gandesa
- Església de Sant Lluc d’Ulldecona
- Església de Santa Maria de Peníscola
- Església de Sant Bartomeu de Benicarló
- Església Arxiprestal de Sant Mateu
lectures
d'estiu
LA MARE
Sota el mantell de la Mare de Déu
Hi ha terrenys, mesos, gents, pobles i viles que tenen una predilecció i devoció especial vers la Mare de Déu, en totes les seves variants advocacionals i locals. Un fet que a casa nostra s’ha concentrat, de forma gairebé atòmica, i traduït a la Catalunya Central amb una gran presència de capelles, ermites, santuaris, esglésies, monestirs i catedrals dedicats a la Mare de Déu i el fet marià.
Catalunya
Catalunya Central - La Mare
lectures
d'estiu
- Monestir de Santa Maria de l’Estany
- Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa
- Catedral de Sant Pere de Vic
- Església de Sant Llorenç de Morunys
- Església de Sant Miquel de Cardona
- Catedral de Santa Maria de Solsona
- Santuari de la Mare de Déu del Miracle
- Monestir de Santa Maria de Lluçà
- Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt
EL GÒTIC DAURAT
La mateixa llum que banya la costa
Pocs arquebisbats catalans concentren una unitat entre els seus arxiprestats com el de Tarragona. Passant dels límits eclesiàstics als històrics o administratius entrem cap al Camp de Tarragona. Un terreny que s’amaga darrere la marca turística de la Costa Daurada, que més enllà de la costa, limita un espai on el gòtic juga un paper destacat.
La Girona moderna
Moderna dels segles XVII i XVIII, no pas contemporània. Fet aquest aclariment, comencem aquest viatge pels temps del Renaixement i del Barroc a través dels termes vinculats a la vegueria gironina. Una terra on la història ha deixat alguns dels grans heats del patrimoni cultural nacional amb les seves aportacions, més o menys conegudes, vinculades a les arts de l’edat moderna.
BARROC
Girona
Girona - Barroc
lectures
d'estiu
- Monestir de Santa Maria de Ripoll
- Basílica de Sant Feliu de Girona
- Catedral de Santa Maria de Girona
- Monestir de Sant Salvador de Breda
- Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries
- Església de Sant Esteve d’Olot
- Monestir de Sant Joan de les Abadesses
- Monestir de Sant Daniel
MONESTIRS, CONVENTS I BASÍLIQUES
Més enllà del pla de Barcelona
Hi ha zones del país que han concentrat, al llarg del temps i amb la seva història, elements distintius que els han caracteritzat i singularitzat. El pla de Barcelona, la costa central i una mica, no gaire, més enllà de la serra de Collserola ha estat terra de monestirs, convents i basíliques. Espais de pregària i treball, de vegades, imaginats fora del món, però més contactats que la resta a la realitat mundana de la terra.
Barcelona - Monestirs, convents i
basíliques
lectures
d'estiu
- Catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona
- Basílica de Santa Maria del Pi
- Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor
- Monestir de Sant Pau del Camp
- Basílica de Santa Maria del Mar
- Monestir de Sant Pere de les Puel·les
- Església de Sant Felip Neri
- Basílica Santa Maria de Vilafranca
- Monestir de Sant Ponç de Corbera
- Monestir de Sant Cugat del Vallès
- Basílica de Santa Maria de Mataró
- Basílica de la Sagrada Família
EL ROMÀNIC UNIVERSAL
A la fresca de les pedres
mil·lenàries
En pocs llocs de món trobem una concentració més alta, per quilòmetre quadrat, de temples romànics com les que podem descobrir a les valls del Pirineu. Un conjunt d’ermites, capelles, santuaris, esglésies, col·legiates, monestirs i catedrals únic al planeta, lligades pels seus campanars i els cims més alts del país. Fet, comprovat empíricament, que ens afavoreix amb unes temperatures agradables -alguns dies fredes i tot- per visitar-les al llarg de les caloroses jornades d’estiu.
- Esglésies de la Vall d’Aran
- Església de La Purificació de Bossòst
- Església de Sant Andreu de Salardú
- Esglésies de la Vall d’Àneu
- Església de Sant Joan d’Isil
- Església de Sant Pere de Burgal
- Esglésies de la Vall de Boí
- Església deSant Climent de Taüll
- Església de Sant Joan de Boí
- Església deSanta Eulàlia d’Erill la Vall
- Catedral de Santa Maria d’Urgell
- Monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal
- Església de Sant Victor de Seurí
- Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles
Alt Pirineu i Aran - El romànic universal
lectures
d'estiu
LA SUPERVIVÈNCIA DE LA TRADICIÓ
Hi ha espais que sigui pel que sigui, han aconseguit conservar elements essencials i únics de la seva tradició i identitat -si podem situar-les al mateix nivell, una i l’altra-. Des del coll de la Panadella enllà, s'estén la gran plana del país. Un catifa de colors, una terra treballada i un espai del país que comparteix la seva cultura amb tot aquell que hi passa o fa cap.
Textos: Damià Amorós
Historiador de l'art i museòleg,
col·laborador de Catalonia Sacra.
Llibres: Marta Simon
Periodista i llibretera.
Catalonia Sacra és una iniciativa dels bisbats amb seu a Catalunya. El seu propòsit és donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’Església Catòlica, i ajudar a la seva visita. Aquest patrimoni, que representa una altíssima proporció de la riquesa patrimonial del territori, és el resultat de 2.000 anys de vinculació entre el cristianisme, la cultura, la identitat i l’espiritualitat del país.
